Comentari poema i mitologia

Comentari poema i mitologia

DONA D'AIGUA

Es pentinava, 

entre grans parets rocoses,

la seva llarga cabellera, 

cantant, 

i respirava l'oxigen de la nit.

Havia sortit,

a la superfície,

per sentir la suavitat de l'aire 

i admirar els raigs de la lluna

(que contemplava).

Era una dona d'aigua, 

de fum,

amb bellesa temptadora:

si t'atrapava la seva mirada

et converties en una pedra.

El seu regne eren les profunditats 

de les aigües vidrioses

que brollaven de les fonts ufanes

(gran espectacle aquàtic).

La seva bellesa era un parany,

de fet, 

tota bellesa ho pot ser. 

Les pedres que trobeu vora 

estanys, 

llacs

o salts d'aigua,

són temptacions de qui no va poder 

resistir-se a l'encanteri 

d'una sinuosa dona d'aigua,

de fum.

Antònia Lladonet

1. Cerca informació sobre les dones d'aigua.

 són éssers de la mitologia catalana,igures femenines que habiten en indrets com estanys, torrents, salts d'aigua, fonts boscanes, gorgs, deus i grutes humitoses amb degotalls de pedra, on hi ha corrents d'aigües i llacs de cristall subterranis.

2. Penja una llegenda sobre les dones d'aigua.

Les dones d'aigua

Des del començament del món, el sol que neix cada matí, i la lluna, ara creixent, ara minvant, que surt als vespres es reflecteixen a les aigües del mar dels rius i dels estanys. L'aigua, font de vida té els seus esperits: les dones d'aigua, esperits subtils i lleugers que s'hi banyen i s'hi escolen. Hom les anomena, segons la contrada: goges, aloges, llufes, paitides...

            Són bellíssimes donzelles, d'ulls blaus o verd maragda, de llargues cabelleres d'or o de tons de coure, que captiven  i encisen sota els raigs de la lluna els homes que poden arribar a veure-les, perquè són éssers nocturns. Van nues o amb vestits blancs transparents. N'hi ha qui diu que tenen cua de peix, o ales de papallona o espiadimonis. Són permanentment joves malgrat que no són immortals, bé que arriben a viure més de mil anys. Com que viuen a la vora o dins de l'aigua, en coves o balmes, es diu que estenen llur roba a prop dels corrents d'aigua, i que el mortal que pot fer-se'n amb una peça de roba generalment té la riquesa i la felicitat assegurades per tota la vida. Diuen que han estat molts pocs els homes que han aconseguit casar-se amb alguna goja, i encara menys els que han fet durable la seva unió. Les condicions que les goges imposen fan difícil el seu acompliment i el vincle es trenca. Diuen també que són molt enjogassades i que els agrada cantar i dansar. Si es té sort, se les pot veure les nits de lluna plena a la vora dels rius o dels estanys pentinant-se els cabells amb pintes d'or, sobretot si la música les té distretes. Hi ha el perill que aquestes melodies obliguin als mortals a bellugar-se sense parar, encara que no en tinguin ganes.

            Amb les aigües contaminades que tenim al nostre país, que n'hem fet de les lleus, fugisseres i encantadores dones d'aigua?.

            D’una d’aquestes dones d’aigua se n’explica una llegenda que s’esdevingué prop d’aquí i que diu així:-Reescriu la llegenda inventant-te un altre final (requadre vermell). Il.lustra'l amb dibuixos tal com t'imagines tu les fabuloses i sorprenents dones d'aigua.

3. Explica, estrofa per estrofa, el contingut d'aquest poema.

4. Per què eren perilloses?

5. Què passa amb les pedres que estan vora llacs?