EL MEU BLOC: de gener 2016

divendres, 29 de gener del 2016

Comentari poema

1. Resume el contenido del poema. También haz un análisis formal del mismo (estrofas, versos, rima...)

A disfrazar la luna

(Gloria Almendáriz)

Ya está ahí el carnaval
y voy a pedir a la luna
que se deje disfrazar.
La disfrazaré de pirata
con su parche,
su pañuelo
y una pata.
¿Y si la disfrazo de princesa?
pero que no sea formal,
sino traviesa.
La pondré un vestido azul
y un velillo de tul.
En la mano, un tirachinas,
para jugar a lanzar estrellas
que lleguen hasta la China.
Suena el despertador
¡Arriba! me dice papá.
Miro por la ventana
y la luna... ya no está.

Comentari de text

MALEÏT MAL DE CAP

Aquell matí s’aixecà amb un mal de cap estrident que no la deixava pensar. Les ordres al seu cervell arribaven amb retard i això ralentitzava els seus moviments. El primer cap a la cuina, a per un cafè amb llet i una d’aquelles meravelles farmacèutiques que miraculosament fan desaparèixer el dolor.

S’esperà uns minuts amb el cap baix, entre els braços, sobre la taula, mentre suportava lentament el sorollet de la cafetera que s’anà convertit en un piulet agut i penetrant.

Aturà el foc i començà aquell petit ritual de cada matí per poder començar el dia amb força i energia, o almenys això es pensava. Res de menjar, la seva fam, dormilega, encara no havia despertat.

Prengué la tassa i, amb la pastilla a la boca, començà a veure’s el cafè amb llet, que tot d’una es convertí en un riu i la pastilla en la seva barca. A partir d’aquí, a la barca li esperava un viatge emocionant fins arribar a Ítaca.

El viatge l’inicià a la boca d’un túnel, l’esòfag. Poc després caigué en un triangle de les bermudes, on una tempesta, l’estómac, uns trons (el pàncrees) i uns llampecs (el fetge) sacsejaren la barca que quedà destrossada. sense pietat.

Un cop arribada la calma, la barca, molt atrotinada, surà a la deriva cap a ponent (l’intestí prim) però un cop de vent li canvià el sentit cap a llevant (l’intestí gros). I finalment, només una part fragmentada arribà a Ítaca (l’anus), la resta es quedà per sempre més presa de la mar.

Aixecà el cap, i com per art de màgia, tot restà en calma. El seu mal de cap s’havia esfumat.

Carolina Ibac

1. Cerca una imatge que s'adigui amb el contingut d'aquest text.

2. Explica el contingut del text.

Pues que se aixecat de mal de cap

3. Opinió personal.

no m`ha gradat gens

dimecres, 27 de gener del 2016

1. Cerca informació sobre el bullying i explica el que és exactament.

Es una forma de maltratar psiologic , verval , fisic que se produeix enre escolars .

2. Cerca casos reals de persones que n'hagin patit i els seus sentiments, sensacions, estat anímic, seqüeles...por
3. Què faries si te trobassis davant un cas de bullying? Ho denunciaries? Per què?
yo le que feria dirlo a nes director o se porofesora

1. Fes una reflexió sobre els dilluns! 15 línies.

Aquesta setmana sera una setmana molt bona a causa de moltess coses.Avui Dilluns anire a la costa dels pins a donar una volta amb uns amics de s'illot.Estarem tot el capvespreper alla i mirarem un poc la mar.

Quan torni em pegare una dutxa i em faré algo per sopar agust i aniré a dormir per aixercar-me prest al matí.

Al dia seguent quan torni de l'escola em posare a fer un treball que he de fer un plànol de la meva habitació i col·locar el meus mobles a un dibuix amb la seva escala adient.Quan acabi sortire a donar una volta amb sa moto si fabon temps ambun amic.Despres em posare a jugar a la pley una estona i a acabar tots els deures de mates, fisica i quimica, anglès...

Em preparare tot el berenar ensalada de pasta, pa amboli... Per l'excursio de dimecres a l'universitat.

Em fare de sopar algo ràpid com una pizza una hamburguesa un sandwich ...

Miraré un poc la tele i a dormir.

2. Explica tot el que sàpigues sobre el Carnaval, cerca'n informació, fes-ne un resum, penja'n imatges i diguès com penses viure'l aquest any.

Es una festa que tothom se disfrasa

dilluns, 25 de gener del 2016

L'amor pot ser calmat, tranquil, sossegat o boig, impetuós, apassionat. Tal com volem, besem.

Un relámpago a penas

(Blas de Otero)

Besas como si fueses a comerme.

Besas besos de mar, a dentelladas.

Las manos en mis sienes y abismadas

nuestras miradas. Yo, sin lucha, inerme,

me declaro vencido, si vencerme

es ver en ti mis manos maniatadas.

Besas besos de Dios. A bocanadas

bebes mi vida. Sorbes. Sin dolerme,

tiras de mi raíz, subes mi muerte

a flor de labio. Y luego, mimadora,

la brizas y la rozas con tu beso.

Oh Dios, oh Dios, oh Dios, si para verte

bastara un beso, un beso que se llora

después, porque, ¡oh, por qué!, no basta eso"

La il·lustració és de .

1. Lee este poema, pega-lo en tu blog, busca una imagen adecuada y comenta su contenido.

2. ¿A quién podría ir dirigido este poema? ¿Por qué?

3. Analiza formalmente (números de versos, síl·labas, rima...) este poema.

Comentari poema i mitologia

DONA D'AIGUA

Es pentinava,

entre grans parets rocoses,

la seva llarga cabellera,

cantant,

i respirava l'oxigen de la nit.

Havia sortit,

a la superfície,

per sentir la suavitat de l'aire

i admirar els raigs de la lluna

(que contemplava).

Era una dona d'aigua,

de fum,

amb bellesa temptadora:

si t'atrapava la seva mirada

et converties en una pedra.

El seu regne eren les profunditats

de les aigües vidrioses

que brollaven de les fonts ufanes

(gran espectacle aquàtic).

La seva bellesa era un parany,

de fet,

tota bellesa ho pot ser.

Les pedres que trobeu vora

estanys,

llacs

o salts d'aigua,

són temptacions de qui no va poder

resistir-se a l'encanteri

d'una sinuosa dona d'aigua,

de fum.

Antònia Lladonet

1. Cerca informació sobre les dones d'aigua.

són éssers de la mitologia catalana,igures femenines que habiten en indrets com estanys, torrents, salts d'aigua, fonts boscanes, gorgs, deus i grutes humitoses amb degotalls de pedra, on hi ha corrents d'aigües i llacs de cristall subterranis.

2. Penja una llegenda sobre les dones d'aigua.

Les dones d'aigua

Des del començament del món, el sol que neix cada matí, i la lluna, ara creixent, ara minvant, que surt als vespres es reflecteixen a les aigües del mar dels rius i dels estanys. L'aigua, font de vida té els seus esperits: les dones d'aigua, esperits subtils i lleugers que s'hi banyen i s'hi escolen. Hom les anomena, segons la contrada: goges, aloges, llufes, paitides...

Són bellíssimes donzelles, d'ulls blaus o verd maragda, de llargues cabelleres d'or o de tons de coure, que captiven i encisen sota els raigs de la lluna els homes que poden arribar a veure-les, perquè són éssers nocturns. Van nues o amb vestits blancs transparents. N'hi ha qui diu que tenen cua de peix, o ales de papallona o espiadimonis. Són permanentment joves malgrat que no són immortals, bé que arriben a viure més de mil anys. Com que viuen a la vora o dins de l'aigua, en coves o balmes, es diu que estenen llur roba a prop dels corrents d'aigua, i que el mortal que pot fer-se'n amb una peça de roba generalment té la riquesa i la felicitat assegurades per tota la vida. Diuen que han estat molts pocs els homes que han aconseguit casar-se amb alguna goja, i encara menys els que han fet durable la seva unió. Les condicions que les goges imposen fan difícil el seu acompliment i el vincle es trenca. Diuen també que són molt enjogassades i que els agrada cantar i dansar. Si es té sort, se les pot veure les nits de lluna plena a la vora dels rius o dels estanys pentinant-se els cabells amb pintes d'or, sobretot si la música les té distretes. Hi ha el perill que aquestes melodies obliguin als mortals a bellugar-se sense parar, encara que no en tinguin ganes.

Amb les aigües contaminades que tenim al nostre país, que n'hem fet de les lleus, fugisseres i encantadores dones d'aigua?.

D’una d’aquestes dones d’aigua se n’explica una llegenda que s’esdevingué prop d’aquí i que diu així:-Reescriu la llegenda inventant-te un altre final (requadre vermell). Il.lustra'l amb dibuixos tal com t'imagines tu les fabuloses i sorprenents dones d'aigua.

3. Explica, estrofa per estrofa, el contingut d'aquest poema.

4. Per què eren perilloses?

5. Què passa amb les pedres que estan vora llacs?

dimarts, 19 de gener del 2016

1. Fes una redacció amb el que tens preparat per fer aquestes festes de Nadal. 20 línies.

Comentari poema

ENYORA'M
Enyora'm com el riu dolç enyora
la mar salada o com l'evidència del
sol sospira pel sigil de la lluna.

Enyora'm com la tassa buida
que vol més cafè o com la
nostàlgia que sent el cuc per
la seva seda quan ja no hi és.

Enyora'm com si ja no hi hagués
demà, cada segon, cada minut,
cada estona que passa és sense
retorn, no esperis el teu torn.

Enyora'm amb ànsia i desconsol,
com l'ocell al qual li manca el vol,
com la terra que vol aigua o com
l'huracà que desitja tempesta,
ja que d'això s'alimenta.

Enyora'm avui que també era ahir,
i potser serà demà. Enyora'm ara
i sent la passió de la meva mirada,
reservada per a tu.

Enyora'm com l'hivern enyora
l'estiu, com els núvols enyoren
les estrelles, com el pastor que
enyora el ramat o com el garrover
enyora les garroves, sense
poder-se'n refer.

Enyora'm però que sigui amb
exultació, com si no hi hagués
cosa millor.

Enyora'm sempre, sempre enyora'm.

Antònia Lladonet

1. Penja una imatge representativa del poema.

2. Tema del poema.

El cel

3. Anàlisi mètrica del poema (rima consonant o assonant, número de versos i síl·labes)

4. Cerca al diccionari les paraulaoes en negreta del poema i escriu-ne el significat. Relaciona el significat amb el contingut del poema: sigil, nostàlgia, ànsia, exultació.

5. Fes un resum del significat del poema en general.
6. Què vol dir l'expressió "Enyora'm com l'hivern enyora l'estiu?" Justifica la teva reposta.

7. Opinió personal.

Comentari d'un poema

TOT ÉS IGUAL SI SÉ QUE HI ETS

És igual si ens agafa el temporal,

si fa fred o calor,

si estam eixuts o banyats,

si el dia té llum o és fosc.

Tot és igual si sé que hi ets.

La pluja no pot xopar els nostres cors,

tips de sentiments impermeables.

Tot és igual si sé que hi ets.

Tot és igual si sabem que hi som,

l'un per a l'altre.

Antònia Lladonet

1. Penja una imatge representativa del poema.

2. Tema del poema.

3. Anàlisi mètrica del poema (rima consonant o assonant, número de versos i síl·labes)

4. Cerca al diccionari les paraules en negreta del poema i escriu-ne el significat. Relaciona el significat amb el contingut del poema: eixut, xopar, impermeable.

5. Fes un resum del significat del poema en general.
6. Què vol dir l'expressió "La pluja no pot xopar els nostres cors?" Justifica la teva reposta.

7. Opinió personal.

dimecres, 16 de desembre de 2015

1. Explica el que significa per a tu aquesta frase.

Postnadal

1. Explica la cosa més especial que t'hagi ocorregut aquest nadal i com t'ha fet sentir. També has d'explicar el que t'hagi agradat menys i per què.

L'amistat

Descriu el teu o la teva millor amiga, física i psíquicament (caràcter). Què és el que més t'agrada? Per què? Quin espai ocupa a la teva vida?

L'amistat

Descriu el teu o la teva millor amiga, física i psíquicament (caràcter). Què és el que més t'agrada? Per què? Quin espai ocupa a la teva vida?

Ja s'acosta Sant Antoni

1. Ja es comencen a respirar les festes de Sant Antoni. Cerca informació sobre els motius d'aquesta festa i la seva història. Penja diferents imatges de la mateixa.

2. Saps què és una glosa? Eplica-ho. En pots penjar sis al teu blog i al costat de cada una en penges el significat.

Mitjans de comunicació, tema 5 dossier

1. Entra al www.Dbalears.cat, el Diari de Balears, i cerca una notícia que et cridi l'atenció, la copies, la resumeixes i expliques si respon a les preguntes habituals pròpies d'un text periodístic: Què, qui, on, quan, per què...

2. Entra a la pàgina www.edu365.cat, ve a l'apartat de llengua catalana ESO, a GLOPS, al nivell intermedi, i al text "Tot el que ha de fer una zebra" i respon a les preguntes sobre el text. És una comprensió lectora.

ACTUALITAT»BALEARS

Mor el fotògraf Josep Planas Montanyà

dBalears | 13 gener 2016

Aquest dimarts ha mort el fotògraf Josep Planas Montanyà (Cardona –el Bages–, 1924), resident a Mallorca des de 1945. Planas Montanyà que tenia 91 anys, va ser tota una institució a la Mallorca de la segona meitat del Segle XX. Conegut, sobretot, com a fotògraf, va ser durant una llarga etapa, el president de la Casa Catalana de Mallorca.

Un toc de romanticisme per a regalar? / Un toque de romanticismo para regalar?

Romanticismo

(Karmelo C. Iribarren)

Dice que le regalé una estrella,

dice que fue en el puerto,

una noche de domingo,

cuando empezábamos a salir.

Yo no recuerdo nada, la verdad,

hace media vida de eso. Pero,

vete tú a saber. Bien mirado, puede

que hasta sea cierto: veinte años,

tonto perdido de amor,

y sin un duro en el bolsillo…

Qué otra cosa le vas a regalar.

1. Explica el contingut del poema.

2. Per què creus que té aquest títol?

3. Amor correspost o no?
4. Quants de versos té? Rima consonant o assonant?

Recorda que...

     1. Llegeix amb atenció i fes un resum del recordatori al teu blog.

RECORDATORI: No hauria de ser així, però alguns membres d'aquesta classe necessiten recordar un parell de coses:

Estic veient que alguns vos heu relaxat un poc i no vos esforçau a l'hora de fer feina, ja sigui al blog o a classe.

           Sou suficientment grans per saber tot el que s'ha de fer i no he d'estar damunt vosaltres tot el temps. Per exemple:

                      -No basta fer les entrades. S'han de fer de manera correcta i no s'han de comentre els mateixos errors de quan vàreu començar, s'ha de notar l'evolució.

                      -Aspectes a tenir en compte perquè la feina al blog sigui profitosa:

                              *Les entrades han d'estar treballades, no s'han de fer de manera ràpida per acabar aviat.

                              *Heu de dividir el text en paràgrafs, vos ho estic dient d'ençà que vàrem començar.

                              *Les entrades han de tenir títol i aquest sempre comença en majúscula.

                              *La feina al blog s'ha de dur al dia, no pot ser que passi una hora i no s'hagi fet res.

                              *La llibertat que se vos dóna l'heu de saber emprar, si n'abusau els perjudicats sereu vosaltres mateixos.



    -L'actitud a classe és molt important. Necessitam fer feina de manera silenciosa.

                    -Les faltes de respecte i sortides de to seran sancionades amb una amonestació i repercutiran a la nota final de l'avaluació (ja estau avisats des de principi de curs i les oportunitats ja estan donades).

      -Si feis feina quan toca fer-ne, tendreu la vostra recompensa (classes més agradables i aprovar el curs)

Textos argumentatius

1. Cerca un text argumentatiu i el penges al teu blog. El divideixes en introducció, argumentació i conclusió. Acompanya'l d'una imatge adient.

2. Escriu els arguments que defensa l'autor del text anterior.

1. Fes una entrada lliure (elaborada per tu mateix/a).

2. Escriu les normes d'accentuació i posa exemples en castellà.

3. Explica l'accent diacrític en castellà i posa exemples.

Comprensión lectora

La aventura de la cueva de las serpientes

En mi segundo viaje a África Occidental conocí a bordo del barco a un hombre que se dirigía hacia aquellas tierras para trabajar en una plantación de plátanos. Me confesó que solo tenía miedo a las serpientes. Yo le dije que generalmente las serpientes estaban muy preocupadas por quitarse de en medio, y que era improbable que viera muchas. Esta información pareció animarle, y prometió que me avisaría si conseguía ver algún ejemplar mientras yo estuviera por el norte del país. Le di las gracias y olvidé todo al respecto.

La noche anterior a mi regreso, mi joven amigo se presentó en su coche, muy excitado. Me contó que había descubierto un foso lleno de serpientes en la plantación de plátanos donde trabajaba, y me dijo que todas eran mías, ¡con tal de que fuera y las sacara! Yo acepté, sin preguntarle cómo era aquel foso, y partimos en su coche hacia la plantación. Para mi consternación, descubrí que el foso parecía una sepultura grande, de cuatro metros de largo, uno de ancho y unos tres de hondo, aproximadamente. Mi amigo había decidido que la única forma en que podía bajar era descolgándome con una cuerda. Le expliqué apresuradamente que para cazar serpientes en un foso como aquel necesitaba una linterna. Mi amigo entonces ató una gran lámpara de parafina al extremo de una larga cuerda. Cuando llegamos al borde del foso y descolgamos la lámpara, vi que el interior estaba lleno de pequeñas víboras del Gabón, una de las serpientes más mortíferas de África Occidental, y todas ellas parecían muy irritadas y trastornadas, y alzaban sus cabezas en forma de pala y nos silbaban. Como no había pensado que tendría que meterme en el foso con las serpientes, llevaba puestas unas ropas inadecuadas. Unos pantalones finos y un par de zapatillas de goma no ofrecen protección contra los colmillos de dos centímetros y medio de longitud de una víbora del Gabón. Expliqué esto a mi amigo y él me cedió con toda amabilidad sus pantalones y sus zapatos, que eran bastante gruesos y fuertes. Así pues, en vista de que no podía encontrar más excusas, me até la cuerda a la cintura y empecé a descender al foso. Poco antes de llegar al fondo, la lámpara se apagó y uno de los zapatos que me había prestado mi amigo, y que me estaban demasiado grandes, se me cayó. Así que allí estaba yo, en el fondo de un foso de tres metros de profundidad, sin luz y con un pie descalzo, rodeado de siete u ocho mortíferas y extremadamente irritadas víboras del Gabón. Nunca había estado más asustado. Tuve que esperar en la oscuridad, sin atreverme a moverme, mientras mi amigo sacaba la lámpara, la llenaba, la volvía a encender y la bajaba de nuevo al foso. Solo entonces pude recuperar mi zapato. Con luz abundante y ambos zapatos puestos me sentí mucho más valiente, y emprendí la tarea de atrapar las víboras. En realidad era bastante sencillo. Con un bastón ahorquillado en la mano me aproximaba a cada reptil, lo sujetaba con la horquilla y luego lo cogía por el dorso del cuello y lo metía en mi saco de serpientes. Había que tener cuidado de que, mientras estaba cogiendo una serpiente, alguna otra no se acercara serpenteando por detrás. Sin embargo, todo transcurrió sin incidentes, y media hora después había cogido ocho de las pequeñas víboras del Gabón. Pensé que ya era suficiente como para seguir adelante, así que mi amigo me sacó del foso. Después de aquella noche llegué a la conclusión de que capturar animales solo es peligroso si corres riesgos tontos.

GERALD DURRELL El nuevo Noé (Adaptación)

COMPRENSIÓN LECTORA

1. Contesta. • ¿Qué utensilios necesitaba el protagonista para capturar las serpientes? • ¿Qué ropa era más adecuada para bajar al foso con las serpientes? • ¿Cuándo sintió el protagonista más miedo? • ¿Dónde estaban las serpientes? • ¿Cómo descubrió el protagonista ese lugar? 2. Dale un nombre al protagonista del relato y otro a su amigo. Escribe a continuación, en forma dialogada, la conversación que ambos tuvieron en el barco. 3. Gerald Durrell fue un famoso naturalista y escritor británico que fundó un zoo en el que se conservan especies en vías de extinción. Contesta. ¿Te parece acertado que se denomine a sí mismo «el nuevo Noé»? ¿Por qué? 4. Escribe una redacción de diez líneas contando la experiencia personal en la que hayas sentido más miedo. USO DEL DICCIONARIO 5. Lee en tu diccionario el significado de estas dos palabras: ¿Qué palabra explica mejor lo que hace el protagonista en el foso de las víboras? GRADACIONES 6. Ordena de menos a más profundo. Escribe una oración con cada una de estas palabras. En aquella zona, las aguas tenían una profundidad abismal. PALABRAS DERIVADAS 7. El sufijo -ífero significa «que produce» o «que contiene». Así, mortífero significa «que produce la muerte» y plumífero, «que contiene plumas». Forma palabras. • muerte mortífero • metal • pluma • petróleo • sopor • fruto • sueño • agua • carbón • coral Escribe oraciones en las que aparezcan las palabras que has escrito. Ejemplo Había muchas serpientes mortíferas.

dilluns, 18 de gener del 2016

Reglas de acentuación

Los ejercicios que encontrarás a continuación son de un nivel básico. Cualquiera que tenga un mínimo conocimiento de las reglas de acentuación debería estar en condiciones de resolverlos (y si no lo estás, deberías preocuparte).

a) Indica cuál es la sílaba tónica de las siguientes palabras y si son agudas, llanas, esdrújulas o sobresdrújulas:

Tomate, tómate, tómatelo, anticonstitucional, camino, caracteres, consola

b) Coloca la tilde en las palabras que la necesiten:

Chimpance, master, jovenes, camion, primer, esdrujula, examenes, referendum, tenis, duodecimo, sofa, roja, ardor, alheli, canon, cañon, mendigo, parasol, comic, deficit, Jerico, virus, Martinez, Chaves

c) ¿Es correcta la tilde de las siguientes palabras? ¿Por qué?

Exámen, camiónes, jóven

d) Coloca la tilde en las palabras que la necesiten en las siguientes oraciones:

Juan contemplo aquella tragica lucha

¡Hombre de poca fe!

En una gondola del mar Adriatico, un gallo lugubre se aparecio

Tu primo Hector es un inutil

Mariano compro un arbol en Avila

a) ¿Es correcta la acentuación ortográfica de estas palabras? Explica por qué y señala la división silábica.

1. Rociíto, 2. Lingüísta, 3. Lingüística, 4. Léelo tú. 5. Chiita. 6. Chií

b) ¿Es correcta la acentuación ortográfica de estas palabras? Explica por qué.

1. Truhán, 2. Él rió, 3. Bonsái, 4. Yo hui

c) ¿Es correcta la acentuación de estos apellidos? Explica por qué en cada caso y marca la división silábica.

1. Sáinz, 2. Sáez, 3. Arnáiz, 4. Sáenz

d) Paraguay y Camagüey se escriben sin tilde, pero ¿por qué? ¿Cuántas sílabas tienen estas palabras? ¿Qué ocurre con Taipéi?

e) Abajo tienes destacado en negrita el apellido de un escritor español. Tiene la peculiaridad de que termina en dos oes. El acento prosódico recae en la primera de las dos. Teniendo esto en cuenta, ¿es correcto dejarlo sin tilde? Justifica tu respuesta.

Benito Jerónimo Feijoo

f) ¿Por qué se acentúan ortográficamente digáis y hacéis, pero no riais y lieis? ¿Cuántas sílabas tiene riais? ¿Y reíais? Esta última palabra ¿es aguda, llana o esdrújula?

g) Coloca las tildes que sean necesarias en las siguientes oraciones:

1. ¡Que cuando va a venir tu madre!

2. ¡Quien calcula compra en Sepu!

3. Cuantos tes diferentes y a mi solo me gusta el cafe

4. Si, puede que el no de mas de si

5. Solo se que se a queso (dijo una patata frita)

6. Aun asi, nunca esta de mas que sonriais

Ejercicios sobre la tilde

CONTESTA LAS SIGUIENTES PREGUNTAS:

a) ¿Cuál es la diferencia entre el acento prosódico y el acento ortográfico?

Acento ortográfico (tilde), es el que se escribe en la sílaba "fuerte"de acuerdo a las reglas de acentuación de nuestro idioma.
Acento prosódico: es la sílaba "fuerte" de la palabra, no lleva tilde.

b) ¿Es cierta la afirmación de que todas las palabras tienen acento, pero no todas tienen tilde?

Acento prosódico.- lo llevan todas las palabras, aun las que no llevan tilde.
Acento ortográfico.- Lo llevan las palabras que llevan tilde. Hay reglas para usarlo. (agudas, graves y esdrújulas)
Acento diacrítico.- Se usa para cambiar el significado de las palabras.

c) ¿Puede tener Los adverbios terminados en -mente son las únicas palabras que se pronuncian, de manera natural y no enfática, con dos sílabas tónicas: la que corresponde al adjetivo del que derivan y la del elemento compositivo -mente, cuya primera sílaba es tónica: HÁbilMENte, aLEgreMENte.
Tilde:
- Palabras compuestas con guión. Ejemplo: Teórico-práctico.
- Antropónimos compuestos. Ejemplo: María José.
más de una tilde una palabra? ¿Y más de un acento prosódico?

d) Indica pares de palabras cuya pronunciación solo se diferencie por la posición del acento. ¿Se te ocurre además alguna terna?

e) En la edición de 2010 de la Ortografía de la lengua española se eliminó definitivamente la tilde de palabras como guion, hui yfie. ¿Cuál es la base de esta decisión? ¿Por qué resulta coherente?

f) ¿Qué es lo que lleva a tantas personas a tildar ti?

g) La tilde diacrítica se utiliza para diferenciar en la escritura dé (del verbo dar) y de (preposición). ¿Por qué no se hace lo mismo con di (del verbo dar: Yo di diez euros) y di (del verbo decir: Di la verdad) o con fue (del verbo ser: El abuelo fue picador) yfue (del verbo ir: El abuelo fue a la mina)?

1. Coloca tilde en las palabras que la necesiten.

a) Solo el sabe lo que tiene en la cabeza.

b) Pues si que te lo he advertido alguna què otra vez.

c) Yo no quiero más que 15 o 16 galletas.

d) No se si mí hermano va a venir está tarde.

e) Tú vete con estos a dar una vuelta que yo me quedo en casa ensayando el do, re, mi, fa, sol, la, si.

f) Dilea Ramirito que le de la mitad a sù hermana.

g) Ese és el amigo con el que suele tomar el te por las tardes.

h) Para mí que està aventura nos ha de costar cara, mas no he de ser yo quien quede por cobarde.

i) Aquel es para ti (el que va marcado con la letra te).

j) Tu sobrino se ha divertido mucho probando todos los tes.

divendres, 15 de gener del 2016

Entrada lliure

1. Fes una entrada lliure. Ha de ser una pàgina complet

FUTBOL es un deporte colectivo de pelota practicado entre dos equipos de 5 jugadores cada uno, dentro de una cancha de suelo duro. Surgió inspirado en otros deportes como el fútbol, que es la base del juego; el waterpolo; el voleibol; el balonmano y el baloncesto; tomando de estos no solo parte de las reglas, sino también algunas tácticas de juego.
Aunque inicialmente estuvo regido por la Federación Internacional de Fútbol de Salón (FIFUSA), hoy existen dos entes mundiales: la sucesora directa de la FIFUSA llamada Asociación Mundial de Futsal (AMF), y la FIFA.

Refranys

Aquí teniu una selecció de refranys sobre el temps i la seva fugacitat que hem tret del blog de José Gargallo Gregori, El Refranyer.

1. Tria els 5 que més t'agradin, els penges al teu blog amb una imatge adient per a cada un i n'expliques el seu significat.

Tic-tac, tic-tac... avança el temps a gran velocitat (il. Caterina Zandonella)

A deshora
A l'hora del porc -sense puntualitat-
A l'instant
A la curta o a la llarga, el temps tot ho ateny
A les telúries -molt tard-
A tres quarts de quinze -a una hora intempestiva, quan no és el moment oportú-
Això és del temps de Noé
Al més tard
Al seu temps
Algun dia eres era; ara, ni era ni blat
Altres temps, altres costums
Anar a contrarrellotge
Aprofita el temps, que val el cel
Aprofitar el temps
Ara és hora de tocar a temps
Arriba a temps, com la sabata de Sant Nicolau
Cada cosa al seu temps: naps i cols per l'advent
Cada cosa en son temps, i a l'estiu cigales
Cada cosa per son temps, i pel maig cireretes
Cal prendre el temps com ve i les gents com són
Com passen els temps, passen els pensaments
De poc temps
Del temps d'Adam
Del temps i dels diners, qui els aprofita mana d'ells
Després d'un temps, un altre en ve
Donar mal temps
Donar temps
Donar-li temps al temps
Donar-se mal temps
El millor mestre, el temps; la millor ciència, la paciència
El que es mor, es mor per molt temps
El temps a ningú escolta: arriba, passa i no torna
El temps cura el malalt, però no la medecina
El temps és el millor conseller
El temps és el millor dels ungüents
El temps és or, per això perdre no es pot
El temps és un gran mestre
El temps fa com la mula, no recula
El temps fa passar l'amor, i l'amor féu passar el temps
El temps i el lloguer, no paren mai el seu quefer
El temps i la felicitat, s'escapen a gran velocitat
El temps no passa debades i els anys fan el seu treball
El temps passat, sempre envejat
El temps perdut mai més torna
El temps que es viu de més bona gana són les postes de sol i els caps de setmana
El temps, les coses aclareix
El teu mal passar procura, que el temps tot ho cura
En lo temps maduren los raïms
En mala hora -molt tard-
En temps de diluvi, els escarabats neden
En temps de guerra, tot forat és trinxera
En temps de melons, ni missa llarga ni sermons
En temps guerrers, poc valen plomes i tinters
En un temps rècord -En molt poc de temps-
Entre dimes i diretes passa el temps
És bo saber gastar el temps