dilluns, 5 d’octubre de 2015
Comprensió lectora
L’assemblea dels ases
Queixosos els ases de la desconsideració en què se’ls tenia, i
sobretot, perquè l’home els pegava tant, tractaren de buscar un
mitjà per millorar la seva condició social; i van fer una gran reunió
els més entenimentats i savis de l’espècie.
Després de llargues discussions, van creure que el millor que
podien fer era elevar un memorial de greuges al rei exposant-li els
seus desigs.
Però, pres l’acord, el que fou difícil va ser trobar qui redactés
el document, perquè cap dels reunits no sabia de lletra ni tenia
coneixement que en sabés cap altre dels ases coneguts.
L’afer hauria estat aviat resolt encarregant la redacció del do-
cument a algun altre animal, però van considerar que fora un des-
prestigi per a l’espècie haver de recórrer a elements no interes-
sats en l’afer.
Fetes llargues investigacions, van saber d’un vell ruc que sabia
de lletra, i li fou encarregat per l’assemblea el dictat del memo-
rial.
El vell ruc redactor del document va escollir com a paper una
fulla de col, substància prou tova per poder-hi deixar marcada
l’empremta de la seva pota, que féu servir de ploma.
Dictat el memorial, fou conferit l’encàrrec d’elevar-lo fins al rei
a un vell ase que durant la discussió havia donat proves de molt
de seny i de tenir una visió molt clara de l’afer.
I el vell ruc emprengué el camí del palau reial. Però, com que
era jai i xacrós, aviat es va cansar i no se sentí amb prou forces
per dur a cap la seva comesa.
L’assemblea dels ases
1 Contesta aquestes preguntes:
a) De què estaven queixosos els ases?
b) Què van decidir fer?
c) Quin tipus de fulla van escollir per escriure el document?
d) Qui va escriure el document?
2 Escriu situacions en les quals creus que és necessari fer una assemblea.
3 Opina:
• Creus que gràcies a la seva actuació, els ases van aconseguir una millor consi–
deració social? Per què?
• Quan el ruquet va decidir menjar-se la fulla de col, va prendre una decisió in–
tel·ligent? Per què?
VOCABULARI
4 Ratlla la paraula de cada grup que no vol dir el mateix que les altres:
vell
jai
ancià
avi
jove
ase
ruc
cavall
somer
burro
encàrrec
comensal
missió
feina
comesa
admiració
sorpresa
esbalaïment
resplendor
atordiment
Un viatge per l'espai
Un viatge per l’espai
La nostra veïna, la Lluna
La Lluna és l’astre que il·lumina les nostres nits. Gira al voltant de la Terra,
per això diem que és el nostre satèl·lit. Si la Lluna brillés amb llum pròpia, veu-
ríem sempre una bola lluminosa. En canvi, com que reflecteix la llum del Sol i
gira al voltant de la Terra, cada nit la veiem diferent. Això són les fases lunars.
Les fases lunars es repeteixen cada 28 dies. Quan la Lluna té forma de C és
que minva; quan té forma de D és que creix.
1. Lluna nova
2. Quart creixent
3. Lluna plena
4. Quart minvant
Cara visible de la Lluna
La superfície de la Lluna té un relleu extraordinàriament accidentat. Els circs
lunars arriben a fer 5.000 metres de fondària i en el cas del més gran, anome-
nat Clavius, fa 227 quilòmetres de diàmetre. També hi ha cadenes muntanyo-
ses de gran altura, com els monts Leibniz, de 8.200 metres. A la Lluna també
hi ha els anomenats mars lunars, que són regions amb una superfície aparent-
ment llisa i l’aspecte de grans masses d’aigua.
Caminar per la Lluna!
Els astronautes que per primera vegada a la història van posar els peus a
la Lluna van ser Neil Armstrong i Edwin Aldrin, el 20 de juliol de 1969. Anaven
a bord de la nau Apollo 11 dels Estats Units.
A la Lluna no hi ha vida i seria molt difícil que nosaltres hi poguéssim viure
perquè no hi ha oxigen i, per tant, no s’hi pot respirar. A més a més, la grave-
tat, la força que atrau els cossos cap al sòl, és molt feble. Per això, els as-
tronautes semblava que saltessin.
ACTIVITATS
Lectura 2: Un viatge per l’espai
1 Completa aquest esquema sobre la lectura:
el Sol
és una
la Terra
és un
la Lluna
és un
que brilla amb
que gira al voltant del
que gira al voltant de la
2 Dibuixa les fases de la Lluna i escriu el nom de cada una:
3 Escriu un petit text explicant per quins motius creus que seria molt difícil que
els humans poguéssim viure a la Lluna.
VOCABULARI
4 Relaciona cada paraula amb el significat que li correspon:
planeta • • Astre que brilla al cel amb llum pròpia.
estrella • • Qualsevol cos celeste que hi ha al firmament.
satèl·lit • • Astre sense llum pròpia que gira al voltant d’una estrella.
astre • • Cos celeste sense llum pròpia que gira al voltant d’un planeta.
dimarts, 29 de setembre de 2015
El Romanticismo: Gustavo Adolfo Bécquer
AMOR ETERNO
Podrá nublarse el sol eternamente;
Podrá secarse en un instante el mar;
Podrá romperse el eje de la tierra
Como un débil cristal.
¡todo sucederá! Podrá la muerte
Cubrirme con su fúnebre crespón;
Pero jamás en mí podrá apagarse
La llama de tu amor.
Podrá secarse en un instante el mar;
Podrá romperse el eje de la tierra
Como un débil cristal.
¡todo sucederá! Podrá la muerte
Cubrirme con su fúnebre crespón;
Pero jamás en mí podrá apagarse
La llama de tu amor.
El sintagma nominal
En esta entrada vamos a repasar los sintagmas desde un enfoquepráctico. Recuerda que un sintagma es aquella palabra o conjunto de palabras que dentro de la oración realizan una función sintáctica. Como ya sabes, existen distintos tipos de sintagma dependiendo de la categoría gramatical que funcione como núcleo del sintagma; por tanto, al analizar una oración podemos encontrar los siguientes sintagmas:
Les propietats textuals
1. Cerca informació sobre les propietats textuals. Posa un exemple amb una imatge de cada una.
dilluns, 28 de setembre de 2015
El Romanticismo. Lengua castellana
1. Busca información sobre el Romanticismo. Explica sus características principales, la época en la que apareció y sus autores representativos. Añade una imagen representativa.
- La major importància del sentiment enfront de la raó.
- El dramatisme, amb accions i emocions portades a l'extrem.
- La forta tendència nacionalista de cada país.
- La del liberalisme en contraposició al despotisme il·lustrat.
- La de l'originalitat en contra de la tradició grecollatina.
- La creativitat enfront a la imitació neoclàssica.
- La nostàlgia per un paradís perdut (la infància o una nació).
- L'obra imperfecta, inacabada i oberta en lloc de l'obra perfecta, conclosa i tancada.
2. Gustavo Adolfo Bécquer. Explica vida, obra y temática principal. Lee algunos de sus poemas y escribe el que más te guste, explica el por qué y añade una imagen representativa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada