Subtileses...

Subtileses...

 

SUBTILESES
Pluja que et deixondeix de matinada. 
Quin plaer!
Música per als sentits:
suau, subtil, fresca...
Sensacions brutals t'acaronen el pensament.
Sensacions meravelloses et bressolen amoixadorament  aquesta nit.

Antònia Lladonet

1. Penja una imatge representativa del poema.

2. Tema del poema.la pluja

3. Anàlisi mètrica del poema (rima consonant o assonant, número de versos i síl·labes)
asonant i versos

4. Cerca al diccionari les paraules en negreta del poema i escriu-ne el significat. Relaciona
Mentalment agut, que percep fineses dificilíssimes de copsar, que estableix distincions gairebé imperceptibles. La distinció és tan subtil que a penes hom la pot copsar. Una imaginació subtil. Un olfacte subtil. 


el significat amb el contingut del poema: deixondir, subtil, acoronar, bressolar, amoixadorament.

5. Fes un resum del significat del poema en general.

6. Opinió personal./8*

Comentari d'un poema

Comentari d'un poema

SOL NO VENDRÀ
Cerca el delectable 
camí de la passió. 
Aquell 
que desperta el
coratge de sentir
l'amagat formigueix
que passeja pels
laberints del teu jo.
Aquell
que s'alimenta de
la il·lusió del nou
fruit que vendrà,
sigui quin sigui,
sigui com sigui.
Aquell
que balla danses
atrevides i dibuixa
realitats impossibles
que conviden a
somniar.

Cerca aquest camí.
Sol no vendrà. 

Antònia Lladonet

1. Penja una imatge representativa del poema.

2. Tema del poema.

3. Anàlisi mètrica del poema (rima consonant o assonant, número de versos i síl·labes)

4. Cerca al diccionari les paraules següents i escriu-ne el significat. Relaciona el significat amb el contingut del poema: delectable, formigueix.

5. Fes un resum del significat del poema en general.

6. Opinió personal.

Embruixats

Embruixats

EMBRUIXATS
Varen beure de l'aigua clara
del mateix pou, carregat de
versos suggerents, plens de
coneixement i de vivències
intenses, difícils de treure de
la ment.

Aquell pou treia paraules
a vessar, capaces d'arribar
a l'ànima més adormida,
sense dubtar ni un moment.
Aquell va ser un beuratge
màgic, els va embruixar
fins al punt de començar-se
a estimar, sense saber-ho.
Se sentien malalts i no
trobaven guariment per a
a llur patiment.
No sabien que allò que els
passava només era que
estaven encisats per un gran
amor incipient.

Antònia Lladonet

1. Penja una imatge representativa del poema.

2. Tema del poema.

3. Anàlisi mètrica del poema (rima consonant o assonant, número de versos i síl·labes)

4. Cerca al diccionari les paraules en negreta del poema i escriu-ne el significat. Relaciona el significat amb el contingut del poema: suggerent, vessar, beuratge, guariment, llur, encisat, incipient.

5. Fes un resum del significat del poema en general.

6. Opinió personal.

Ortografia h

Ortografia h

Exercici

Restitueix les hac on correspon. Em actuat àbilment unint-nos al manifest An llevat l’eura de les parets de l’ermita Totom estava malumorat per la proibició L’erba creixia a l’ort d’una forma exuberant Em viscut en armonia tot l’ivern Subastaran els instruments de l’orquestra filarmònica Guardava l’am a l’ivernacle L’orfe menjava ous i cacauets A Ermenegild li agrada molt l’orxata Un testament ològraf El Rin travessa la Renània Pel creixement armònic de la umanitat Mereixes l’enorabona per aver conortat els orfes Dibuixa un pentàgon i un exàgon Té una forma eptagonal S’a exaurit la teua novel·la No eretarà la isenda perquè és massa boemi A sofrit una emorràgia pel colp amb el veicle Un menir preistòric Escriu amb coerència, coesió i omogeneïtat Exalar un sospir veement

La millor llaminadura

La millor llaminadura

LA MILLOR LLAMINADURA
Des de sempre,
la música és la
millor llaminadura
que pots tenir la
sort de
tastar.
En els moments
més especials,
és un condiment
indispensable que
no pots
obviar.
Les notes, capricioses,
ballen melodies que
regalimen records
inesperats.
També inspiren escenes
pernicioses als
amants més
agosarats.

Des de sempre,
la música és la millor
companyia que pots tenir
la sort de trobar.

Antònia Lladonet

1. Penja una imatge representativa del poema.

2. Tema del poema.
de la mùsica

3. Anàlisi mètrica del poema (rima consonant o assonant, número de versos i síl·labes)

ritma asonant

4. Cerca al diccionari les paraules següents i escriu-ne el significat. Relaciona el significat amb el contingut del poema: llaminadura, condiment, obviar, perniciós.
llaminadura: Menjar fi, delicat, fet més per plaure al paladar que per nodrir, especialment dolços, confitures, etc.                                                  
condiment: Substància, com la sal, les espècies, etc., emprada per a donar més gust al menjar.                                                                                                              obviar: Algú, posar obstacle, oposar-se a un efecte que tem. Ho farem per obviar a aquest inconvenient, a aquesta necessitat.                                                                                                                     

5. Fes un resul del significat del poema en general.

6. Opinió personal.

El Romanticismo: Gustavo Adolfo Bécquer

El Romanticismo: Gustavo Adolfo Bécquer

AMOR ETERNO

Podrá nublarse el sol eternamente;
Podrá secarse en un instante el mar;
Podrá romperse el eje de la tierra
Como un débil cristal.
¡todo sucederá! Podrá la muerte
Cubrirme con su fúnebre crespón;
Pero jamás en mí podrá apagarse
La llama de tu amor.

RIMA I

Yo sé un himno gigante y extraño
que anuncia en la noche del alma una aurora,
y estas páginas son de ese himno
cadencias que el aire dilata en las sombras.

Yo quisiera escribirle, del hombre
domando el rebelde, mezquino idioma,
con palabras que fuesen a un tiempo
suspiros y risas, colores y notas.

Pero en vano es luchar, que no hay cifra
capaz de encerrarle; y apenas, ¡oh, hermosa!,
si, teniendo en mis manos las tuyas,
pudiera, al oído, cantártelo a solas.

RIMA II

Olas gigantes que os rompéis bramando
en las playas desiertas y remotas,
envuelto entre la sábana de espumas,
¡llevadme con vosotras!

Ráfagas de huracán que arrebatáis
del alto bosque las marchitas hojas,
arrastrado en el ciego torbellino,
¡llevadme con vosotras!

Nube de tempestad que rompe el rayo
y en fuego ornáis las sangrientas orlas,
arrebatado entre la niebla oscura,
¡llevadme con vosotras!.

Llevadme, por piedad, a donde el vértigo
con la razón me arranque la memoria.
¡Por piedad! ¡Tengo miedo de quedarme
con mi dolor a solas!.

         

          1. Explica con tus palabras las características del Romanticismo.

          2. Explica características del Romanticismo visibles en cada uno de los tres poemas aquí expuestos. Ejemplifícalo con versos.

         3. Busca una imagen representativa para cada uno de los poemas.

         4.  Escribe el tema de cada una de los poemas en una sola palabra.

El sintagma nominal

El sintagma nominal

En esta entrada vamos a repasar los sintagmas desde un enfoquepráctico. Recuerda que un sintagma es aquella palabra o conjunto de palabras que dentro de la oración realizan una función sintáctica. Como ya sabes, existen distintos tipos de sintagma dependiendo de la categoría gramatical que funcione como núcleo del sintagma; por tanto, al analizar una oración podemos encontrar los siguientes sintagmas:

– Sintagma nominal: cuyo núcleo es un nombre.
Ejemplo: María es guapa > María (sintagma nominal).
– Sintagma verbal: cuyo núcleo es el verbo.
Ejemplo: Los niños jugaban en el parque > Jugaban en el parque (sintagma verbal).

– Sintagma adjetival: cuyo núcleo es el adjetivo.
Ejemplo: Esas cortinas son feas > Feas (sintagma adjetival).
– Sintagma adverbial: cuyo núcleo es el adverbio.
Ejemplo: Hoy me he levantado tarde > Hoy y tarde (sintagmas adverbiales).
– Sintagma preposicional: encabezado por una preposición seguido normalmente de un sintagma nominal, aunque también es posible encontrar tras la preposición un sintagma adjetival o adverbial.
Ejemplo: Me he acordado mucho de ti > De ti (sintagma preposicional: preposición + sintagma nominal).
En el análisis sintáctico hemos de tener en cuenta que en estos sintagmas podemos encontrar otras palabras acompañando al núcleo.
Ejemplo:
La casa de Pedro es enorme > La casa de Pedro: Sintagma nominal (Determinante + núcleo + sintagma preposicional).
En este ejemplo, sabremos que La casa de Pedro constituye un sintagma porque todo él realiza la función de sujeto.
Una vez hechas estas aclaraciones pasamos a la práctica:

ACTIVIDAD:

1. Localiza y señala los distintos sintagmas que conforman las siguientes oraciones:

a) Los abuelos de Ana ahora viven en un pueblo de Madrid.
b) Había un artículo muy interesante en el periódico de ayer.
c) Fernando es muy prepotente, no me cae bien.
d) Las castañas asadas son típicas en esta época del año.

2. Haz un resumen de la parte teórica de estra entrada.

Lee todo en: Sintagmas (ejercicios) | La guía de Lenguahttp://lengua.laguia2000.com/sintaxis/sintagmas-ejercicios#ixzz3n7sQEG82