1. Totes aquestes paraules porten accent a la vocal tònica. Poseu-l’hi.
cantarè comite mossen cafè apren
enten pure ale pages impres
irlandes cinque nomes entes tambè
consome congres gairebe farè interes
això resso boiros aficio ambdos
espos preso arros coto refos
exclos allo però sino curios
talos glorios repos difos inclos
2. Les paraules següents són totes agudes. Poseu l’accent a les que n’hagin de portar.
riuet colliu dema permis anirán
algun llumins Ramón porro avis
aixi crosto votacio aniréu Ferran
proces respon cigro campio espai
3. Aquestes són totes planes. Accentueu les que calgui.
corriem deies teléfon debil reiem
escrivia origens parlavem orfe fessin
xerif llapis avisaven nuvol diguessiu
feieu cantaveu fenomen sortieu cervol
4. En aquesta llista de paraules només les esdrúixoles porten accent. Poseu-l’hi.
Grecia espaiosa patiria trajectoria mengessin
artilleria polvora Letonia policia camera
academia esglesia pertinent ferestega origen
palauet hostilitat ciencia exigua dolcissima
5. Com hauríem d’escriure
correctament aquestes paraules tenint en compte la posició de la
síl·laba tònica? Poseu-hi els accents que calguin.
hoquei olimpiades dioptria xassis elit
xandall medul·la viking reptil periode
atmosfera interfon pneumonia termostat tulipa
isobara missil futbol textil omoplat
6. En aquestes frases hi falten tot d’accents diacrítics. Poseu-los-hi.
1. El meu net te un os de la ma mes llarg del que es normal.
2. Si ara em dius que si que vens a fer la volta al mon no se pas que et puc dir per no fer-la.
3. Te mes son des que dorm com un soc ara que sap que no deu res.
4. Ha molt el sucre per endolcir la mousse de mores que us vol oferir per postres.
5. Els bens de l’acusat son un pel mes reduïts del que creu el seu advocat.
7. Accentueu el text següent. Tingueu en compte que hi falten 30 accents.
Abans-d’ahir no se que va
passar, pero nomes recordo que despres d’arribar a casa varem asseure’ns
al sofa perque voliem veure que feien a la tele i ens varem adormir. I
fins avui, que es dissabte, no ens hem despertat.
Jo em trobo be, no obstant el
mal de cap de que em ressento. El Ramon, pero, encara te son i es
passeja per la masia com una anima que cerca repos. Que hauriem de dir
que ens ha succeït? Per que hem dormit aquest munt d’hores? Es potser
perque en l’ultim apat que ferem haviem pres un cafe espes amb un gust
estranyament curios?
8. I ara accentueu aquest altre en què en falten 27.
El cotxe es va aturar del tot
al semafor que hi ha a la cantonada dels carrers Corsega i Sicilia. La
Maria no sabia per que. I si no hi havia benzina al diposit? I si hi
havia algun problema mecanic? Com que no sabia que fer, va trucar a la
seva companyia d’assegurances amb l’estupida pretensio que li poguessin
resoldre el problema. Despres de premer els numeros que indicava la
targeta que li havien lliurat en contractar l’assegurança, va sonar una
d’aquelles musiques que pretenen ser simpatiques, pero que poden fer
perdre la paciencia a l’usuari mes sofert del mon. Finalment, li sembla
sentir una veu amb un marcat accent frances, pero nomes li ho sembla,
perque amb la cridoria i els claxons dels conductors dels vehicles no
podia sentir res. Allo era un caos!
9. Accentueu ara els fragments d’aquests llibres.
No tenia la funcio sanitaria ni
tampoc la d’administrar cures propiament dites, sino que mes aviat
tenia una activitat hospitalaria, en el sentit mes estricte de la
paraula. L’hospital, a recer del monestir, acollia i alimentava homes i
dones pobres, rodamons, pelegrins, infants abandonats i altres persones
malaltes i de vida miserable.
Els religiosos del monestir de
Sant Pere se’n feien carrec i el gestionaven. El centre es mantenia en
part gracies als donatius de molts dels finats que per guanyar-se mes de
pressa el cel ho deixaven indicat aixi en els seus testaments.
Va ser un vespre, alla a
l’hospital, mentre els monjos repartien el plat de pobres, quan una dona
malalta i mig moribunda va estirar la maniga de l’habit de fra Basili
per explicar-li el que havia vist.
El pont dels jueus, Martí Gironell
La primera cosa que Teresa
Valldaura veie aixi que obri els ulls fou una tortora a l’ampit de la
finestra. Mes petita que un colom, amb el plomatge de color de cafe amb
llet i un collaret negre a mig coll. Quina desvergonyida. Una angoixa
sobtada li estrenye el pit: el dia que Valldaura havia mort, una tortora
havia parrupejat a la finestra. Sabe que era una tortora perque la
Sofia digue: “Miri, mama, una tortora. Tan salvatges que son…” No se
n’havia recordat mai mes. La tortora, abans d’emprendre el vol, rigue.
La Teresa es frega els ulls, es posa una ma davant de la boca per ofegar
un badall i a l’ultim es toca els genolls: de fusta. Quan estaria a
punt d’emprendre el gran viatge, li agradaria cremar-ho tot: que tot el
que havia estimat, mobles, arbres, casa, moris ences. Purificat. Fora
records!
Mirall trencat, Mercè Rodoreda
Aquell any [1988], l’autor
angloindi Salman Rushdie va publicar la seva quarta novel·la, Els versos
satanics (la versio catalana va sortir l’any següent). El titol feia
referencia a un suposat afegito fet pel profeta Muhàmmed a un capitol de
l’Alcora, segons el qual era permissible venerar tres deesses
preislamiques, trencant aixi el monoteisme pur del llibre sagrat.
Aquesta referencia, lligada a un capitol que dona una versio gens
ortodoxa de la vida del profeta, va ser suficient perque l’India, pais
amb una important minoria musulmana, prohibis el llibre tan sols dues
setmanes despres de la seva publicacio. Tot seguit, els musulmans
britanics van demandar l’editorial londinenca, i deu països islamics mes
van seguir l’exemple indi i el van prohibir.
